Panoràmica de Tarragona des del sud

Vista aèrea d'una part de la zona central de la ciutat, des del sud-est

(prem aquí per engrandir)

La vegetació de Garriga, predominant en una bona part del terme i exclusiva vora l'emplaçament del Pont del Diable (Aqüeducte Romà)

Gai aspecte del litoral llevantí del terme de Tarragona, on la vegetació de Garriga és dominada pel Pi Comú. Al fons, la Punta de la Mora.

(prem aquí per engrandir)

(prem aquí per engrandir)

La nevada dels dies 1, 2 i 4 de febrer de 1961, a la plaça de la Font i al Mirador

(prem aquí per engrandir)

Porta «Ciclòpia» de la muralla, propera al Portal del Roser (a l'oest de la ciutat)

Torre de la Muralla, prop de l'Ermita de Sant Magí

Un llenç de la muralla, en el sector occidental de la ciutat. Al fons, la Torre del Capiscol, que protegeix una porta «ciclòpia»

Monedes d'or de Kese o Kesse estudiades per Vives Escudero i J. Untermann
A dalt, denari (anvers i revers); al mig, as (id); a baix, sextant (id).

Làpida dedicada a l'Emperador Caracal·la, en la qual es llegeix el nom complet de la colònia tarragonina: COL[onia] JVL(ia) VRBS TR[iumphalis] TARR[aconensis].
(Museu Arqueològic de Tarragona)

Porta romana de la plaça del Pallol, que formava part d'un gran edifici

Moneda encunyada a Tàrraco, amb la façana del Temple d'August
La llegenda diu «AETERNTATIS AUGUSTAE C·V·T·T»
(Museu Arqueològic de Tarragona)

Busts dels emperadors Luci, Verus, Hadrià i Marc Aureli
(Museu Arqueològic de Tarragona)

Efígie del déu Júpiter Ammon, en un clíppeus del segle I
(Museu Arqueològic de Tarragona)

Escultura Hel·lenitzant, en marbre blanc, que representa Bacus Jove (segle II)
(Museu Arqueològic de Tarragona)

Mosaic del cap de Medusa, recuperat en el segle passat de la Pedrera del Port
(Avui al Museu Arqueològic de Tarragona)

Mosaic anomenat «dels peixos»
S'hi representen peixos i crustacis comuns del Mediterrani. De 4x6 1/2 metres.
Trobat en una vil·la propera a Tarragona. Avui, al Museu Arqueològic

Front del sarcòfag que representa el Mite d'Hipòlit i Fedra (segle II)
Extret del mar al 1948 i avui al Museu Arqueològic de Tarragona.

Dors del sarcòfag d'Hipòlit i Fedra
Vegeu làmina anterior.

Sarcòfag dels lleons (obra d'importació, tret del Cap de la Difunta, que és un artista local).
Sarcòfag dels Apòstols i els quatre rius (de pedra del país).
Memòria sepultural cristiana, en mosaic, amb el calze i el be
(Museu Paleocristià de Tarragona)

Lauda sepulcral d'Òptimus, alt personatge romà, de començaments del segle IV
(Museu Arqueològic de Tarragona)

Vista exterior del mausoleu de Centcelles, des del costat oest

Detall del mosaic de la cúpula de Centcelles que representa el Geni de la Tardor

Representació d'una vil·la, a la cúpula del mausoleu de Centcelles (pintura mural)

Fragments del fris del suposat Temple d'August o de Júpiter
(Museu Arqueològic de Tarragona)

(prem aquí per engrandir)

Planta del Circ
Publicada pel P. Flórez, España Sagrada, vol XXIV

Planta del Fòrum
(Segons Serra Vilaró, Memoria, 41)

Interior del Fòrum
Reconstrucció ideal per J. Serra Vilaró
(Memoria, 61)

Bòveda del Circ, conservada al Carrer de Sant Hermenegild

Amfiteatre: Sortida d'un vomitori

Planta de l'Amfiteatre
Segons S. Ventura, Excavación del Anfiteatro romano de Tarragona, «Archivo Español de Arqueología», XXVII


Estat actual de l'Amfiteatre

Planta del Teatre de Tàrraco
De J. Puig i Cadafalch, L'arquitectura romànica a Catalunya vol. I.

Monument funerari dels Segles II-III, impròpiament anomenada Torre dels Escipions
És aixecat vora la Vía Augusta (carretera de Barcelona), en un lloc on va haver-hi una vil·la romana.

Fragment d'un mur romà, a la Plaça del Fòrum
La construcció, a base de grans carrers, és típica de les edificacions monumentals de Tàrraco