|
La
ciutat de Tarragona, Volum I de Josep Maria Recasens i Comes
|
Capítol
VI
La
cultura uneix les generacions. La transmissió dels coneixements
ve a ésser l'ordit del teixit els fils del qual, conscientment
o inconscientment, som els homes. D'entre aquests destaquen els estudiosos
que s'emprenen la tasca, sovint ingrata i sempre feixuga, de fer arribar
a tothom l'herència cultural que hem rebut dels avantpassats,
ensems que les pròpies descobertes o invencions.
Plantejada en línies generals la
idea bàsica --planteig ambiciós i quelcom vague, mena
d'esbós a causa de la seva mateixa generalització --,
cal preguntar-se, més concretament, si en el camp dels estudis
locals, i en particular de la història, els tarragonins han respost
a la crida i en quina forma. I tot seguit ens adonem que Pons d'Icart
apareix com el "pioner" dels historiadors tarragonins. Ell
es proposà i assolí d'escriure un llibre que arribés
a tothom, malgrat que això comportés de posposar la llengua
pròpia; i és just de remarcar que en aquesta labor ha
estat el primer, si no l'únic, que fins avui ha reeixit verament.
Després d'ell, s'ha escrit i s'ha parlat de Tarragona moltes
altres vegades; però tot i que ben sovint l'obra produïda
hagi guanyat en amplitud, en profusió de detalls i en qualitat,
sempre ha perdut en força difusora. La mateixa Tarragona Critiana
d'Emili Morera, l'edició dels cinc volums de la qual exigí
el transcurs de seixanta anys fóra gairebé inaccessible
fins i tot als erudits, si hom no l'hagués proveït d'uns
índexs detallats que obren pas a la coneixença del contingut.
El Libro de las grandezas de Tarragona
no solament s'ocupa dels orígens de la ciutat i de la seva història,
sinó també del clima, dels mitjans de vida, de l'economia
i les seves possibilitats. Podem dir que fou un missatge adreçat
a tots els qui s'interessen per Tarragona. I prova d'això és
que si davallem a valorar els coneixements més petits que sobre
aquesta ciutat pot tenir una persona que hi visqui o que la conegui
bé, veurem com aquests coneixements són, precisament,
els que amb major o menor encert anotà Pons d'Ircart.
El que acabem d'exposar ens mena a afirmar
això: les històries generals de Tarragona que des d'aleshores
s'han escrit, ni poden considerar-se com a tals, ni possiblement llurs
autors pretengueren que ho fossin.
Per consegüent, entenem que ja és
hora d'assajar la consecució d'una obra de conjunt sobre Tarragona
que sigui orientadora, sense fantasies, ben documentada i posada al
dia, i alhora escita planerament, a l'abast de tothom, i que àdhuc
pugui servir de lectura escolar, i esdevingui un llibre de consulta
indispensable a tot tarragoní il·lustrat.
No hi ha dubte que ara estem prop d'assolir
aquesta meta. El llibre que el lector té entre mans ens hi acosta.
Josep Maria Recasens i Comes, que tan a fons coneix la història
i la vida actual tarragonines, com prou ha demostrat en valuosos treballs
anteriors, inicia amb el present valum --primer d'una sèrie de
quatre-- una síntesi geogràfica, història i econòmica
de la nostra ciutat. La feina a fer era llarga i plena de dificultats,
però calia intentar-la coratjosament; i heus-ne ací els
primers resultats, els quals esperem que l'autor ampliarà i completarà
abans de gaire.
Potser l'erudit trobarà a mancar
en aquesta síntesi la notícia, o la referència
bibliogràfica o documental, d'algun fet concret; o el crític
desitjaria que l'autor hagués adoptat una posició més
definida quan s'enfronta amb opinions dispars o contradictòries;
o l'investigador voldria que en certs casos hom hagués donat
ací un pas més, per tal d'abastar metes noves, o hagués
completat el desenvolupament de determinades idees tot just apuntades.
Però cal no oblidar que no han estat ben bé aquests el
pensament i els propòsits de l'autor. Ell ha volgut, sense tenir
la pretensió d'exhaurir els temes, però seriosament i
amb rigor científic, posar el coneixement de Tarragona més
a l'abast de tots aquells que per ella s'interessin. I això,
crec que prou ho ha aconseguit.
Gràcies, doncs, a Josep Maria Recasens,
per l'alt servei que ha prestat a la seva ciutat nadiua, i per haver-me
distingit reservant-me aquestes planes liminars, que no sé pas
si hauré omplert tan encertadament com el seu llibre mereix i
com jo hauria volgut.
JOSÉ
SÁNCHEZ REA