La ciutat de Tarragona, Volum I de Josep Maria Recasens i Comes
ÍNDEX

 

BIBLIOGRAFIA

PÒRTIC

IMATGES I LÀMINES

  1. LA COMARCA I EL TERME. LA CIUTAT: ASPECTE GENERAL
  2. El Camp de Tarragona

    El terme de Tarragona

    Situació i limits

    El relleu

    Estratigrafia i tectònica del terreny

    Hidrografia

    La vegetació

    La ciutat: Aspecte general

    Característiques del relleu i llur influència en l’estructura urbana

    Forma de la ciutat i zones urbanes

    Els agregats

    Factors constants i mecanisme que regeixen l’evolució de la ciutat

  3. EL CLIMA
  4. Els elements climàtics

    La pressió atmosfèrica

    Temperatura

    Les precipitacions

    Les nevades

    Els vents

    L’estat del cel

    La humitat atmosfèrica

    La dinàmica atmosfèrica

    Tipus de clima

    Fenòmens meteorològics excepcionals

    Glaçades

    Aiguats

    Ventades

    La pedregada del 14 de setembre de 1828

  5. TARRAGONA EN ELS TEMPS PREHISTÒRICS
  6. Panoràmica general

    Els pobladors del neolític

    Les invasions indoeuropees

    Els íbers

    Els documents

    Les fonts literàries

    Els testimonis monetals

    Les troballes arqueològiques

    Les interpretacions

    L’enigma de Cal·lípolis

    Tàrrakon o Tàrakon, poblat indígena pre-romà

    Tàrakon, Tàrrakon / Kose, Kese, Kesse i la problemàtica etnogràfica

  7. LA CIUTAT ROMANA: A) FUNDACIÓ I EXPANSIÓ (SEGLES II I I A.C.)
  8. Tàrraco, base militar d’invasió

    Justificació de l’emplaçament

    L’arribada dels conqueridors

    "Tarraco, Scipiorum opus"

    Funció de la nova base militar fis a la submissió del nordest ibèric (217-195 a.C.)

    Evolució de la base militar en colònia (170-45 a.C.)

    El port i les rutes marítimes i terrestres

    El comerç

    El moviment de tropes

    Les immigracions

    L’organització administrativa provincial

    "Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis"

  9. LA CIUTAT ROMANA: B) PLENITUD (SEGLES I I II)
  10. La missió política de Tàrraco

    La Província Tarraconense

    Tàrraco, capital de la Tarraconense

    La religió oficial

    Participació a la política imperial. Els emperadors i Tàrraco

    L’estada d’August

    La rebel·lió de Galba

    L’estada d’Hadrià

    El suposat somni de Septimi Sever

    Relacions comercials i culturals

    El Cristianisme

  11. LA CIUTAT ROMANA: C) DECADÈNCIA (SEGLES III I IV)
  12. Esdeveniments que marquen la decadència

    Les invasions germàniques

    Els primers contactes amb els visigots

    La inestabilitat social

    Els canvis en l’administració provincial

    Les revoltes militars

    La interrupció de les vies comercials

    Efectes de la crisi

    Aparició d’influències artístiques provincials

    La vil·la romana de Centcelles

    La contracció demogràfica

    Expansió del Cristianisme

    Els màrtirs sant Fructuós, Auguri i Eulogi

    Tàrraco, seu de l’Església metropolitana de la Tarraconense

    L’Església Mare

    Fi de la dominació romana

  13. LA CIUTAT ROMANA: D) TOPOGRAFIA URBANA

La versió tradicional i la seva evolució

El plantejament de Ponts d’Icart

Els assaigs del segle XIX: La concepció d’Hernández Sanahuja

Les solucions tradicionals en versió moderna: Schulten

Estat actual de la qüestió: Factors previs a examinar

La cronologia

Dificultats per a valorar les restes arqueològiques

Perills dels estudis comparatius

Aportació dels textos clàssics

L’estructura urbana a l’època de la conquesta (Segles III a I a.C.)

Els dos elements urbanístics essencials: el port i la muralla

Possible disposició del nucli urbà

Disposició urbana de la ciutat en el seu apogeu (Segles I a III)

Assaig d’una reconstitució topogràfica i característiques dels edificis més rellevants

Contracció urbana i alteració de l’estructura en els segles de decadència

Sobre els materials i l’art de construir


Disseny i digitalització: Copyright © OASI / Diputació de Tarragona 2000-2001