La família dels Garrigas
Autor/a:
Pin i Soler, Josep
Títol de l'obra
La família dels Garrigas
Edició digital
Ajuntament de Tarragona (llista de col·laboradors), basada en:
La família dels Garrigas. Barcelona: Editorial Catalana, 1927. 296 p., 1 làm.

Llista de col·laboradors:
1. Josep M. Adam, coordinador
2. Mònica Borràs
3. Victòria Martínez
4. Àngels Torres
5. Carles Mallol
6. Toni Lledó
7. Pitu
8. Òscar
9. Pere
10. Montse
11. Dolors González
12. Dolors
13. Salvador
14. Vicky
15. Pau González
16. Natàlia
17. Montse Morro
18. Núria Gallego
19. M. Floresví
20. Pau Jansà
21. M. José Oliver
22. Marta Herrera
23. Juani
24. À. Toscano
25. Montse Hernández
26. Montse Salvadó
27. Maite Llonch
28. Anna Estopà
29. Elisabet Sierra
30. Dolors Vera
31. Pili Fernández
32. Imma Ortiz
33. Magda Carnassa
34. Josepa Díaz Parra
35. Niefs Rojo
36. Jordi Torres
37. Noé
38. Antoni
39. JM
40. Elisenda
41. Montse Galofré
42. Júlia Martín
43. Dolors Martorell
44. Dolors Mestres
45. Roser Fortuny Vileu
46. M. Cinta Virgili
47. Pilar Miró
48. Pili Blesa
49. Conxi Rovira
50. M. José Arias
51. Gemma Magriñá
52. Mercè Martí
53. Miquel Castillejo
54. Anna Maria
55. Dolors Puig
56. Lurdes Llorach
57. Montse Guinovart
58. Araceli Saltó
59. Rosa Cristòbal
60. Natàlia Àvila
61. Toni
62. Dolors Santa Maria
63. Josefina
64. Mònica
65. M. Àngels Golondrons
66. Pilar Caselles Miró
67. Helena Cunillera
68. Carme Fernández Lerena
69. Josepa Albiol
70. Mercè Dasca
71. Aleix Boada
72. Xavier Franqués
73. Montse Mercadé
74. Àurea Rodríguez
75. Anna Pérez
76. Eva Cañellas
77. Quim Cotano
78. Albert Melendo
79. Dani Sánchez
80. Àngel Estirado
81. Rosa Chillón
82. Julio Cadena Gutiérrez
83. Júlia Sánchez Ciudad
84. Mercè Garreta Such
Coordinació
Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona
Matèria
Novel·la
Geogràfic
Tarragona
Revisió del text
Ramon Vidal
Sinopsi

La família dels Garrigas, de Josep Pin i Soler, va ser editada el 1888 per la impremta La Renaixensa, i des d’aleshores ha tingut nombroses noves edicions. Aquesta edició és la primera en format digital i ha pres com a base la de l’Editorial Catalana, de 1927, ja que és l’última que va poder revisar el seu autor i, a més, és la primera que intenta adequar-se a la normativa ortogràfica. En aquesta edició digital, en principi, es va voler oferir una reproducció fidel del text publicat el 1927, però, a l’hora d’afrontar la tasca de revisió, s’han detectat una sèrie d’anomalies que han fet necessari l’establiment d’uns mínims criteris d’unificació, que tot seguit es detallen. Sens dubte, la nova edició digital pot ser una base de treball per a futures edicions crítiques.

Procés d'elaboració

La digitalització de l’obra de Pin i Soler ha estat una iniciativa de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, assumida pel conjunt de l’Ajuntament com a col·laboració a la Setmana dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona de 2001. Per realitzar aquesta tasca de digitalització, hi han col·laborat 84 funcionaris de manera voluntària i desinteressada, sota la coordinació tècnica del Departament d’Actes. El text ha estat digitalitzat entre el 19 i el 20 de novembre. La incorporació d’aquest text a la Bitblioteca Digital Tarraconense permet fer accessible aquesta important obra literària tarragonina a la comunitat internacional.

Criteris d’edició establerts pel responsable de la revisió del text

1. Marques de número de pàgina
S’ha col·locat tot el llibre a text seguit. S’ha marcat cada canvi de pàgina amb la indicació del número entre claudàtors al final del paràgraf precedent o, quan era el cas, al mig de la paraula.

2. Usos tipogràfics peculiars
S’han respectat:
- Els usos de majúscules i minúscules, els signes de puntuació, els estils (cursives), els interlineats, les sagnies (s’ha esmenat la que falta a la p. 103, l. 2).

S’ha esmenat:
- Al llibre es deixa un espai en blanc entre els signes d’admiració i exclamació, els dos punts i els punts i coma, i les paraules que els precedeixen: s’ha suprimit.
- En les citacions es fan servir cometes d’obertura a l’inici de cada línia (p. 117, 129, 167, 179, 188, 198-217, 293). Només s’han posat en cada canvi de paràgraf (el llibre segueix aquest ús a les p. 281-285).
- En els diàlegs s’ha posat, quan ha calgut, un espai en blanc davant dels guions que detallen cada intervenció.

3. Errors gràfics
A banda dels errors gramaticals i ortogràfics atribuïbles a l’autor, i que cal deixar com ho va fer l’editorial al seu dia, n’hi ha d’altres que cal carregar a les esquenes respectives del caixista i del responsable editorial de l’època.

S’han respectat:
- Grafies caigudes, sobreres o canviades:
«sens haverse barrejat en bandositas», «un segur e inteligent desgustador» (viii), «han eixít a faror comentaris» (ix), «ja no és caretera ni camí, sinó sender perdregós i tort» (14), «Suma thologica» (19), «(era canonge penintencier de la Seu) corrent a la defensa de la Ciutat contra els soldats de França, [...] i lo bon penintencier entrà en possessió dels béns» (21), «permentent al Jaume lo baixar al port» (34), «i abandonar-ne els erros» (38), «Cara vegada que la bona noia» (40), «exclamà el Garriga, com si hagué oït una injúria» (47), «si al tornar a casa, la sereno o un filòsof li entrabanquen lo pas» (52), «refrescant-se cara i mans, esbandit-se els cabells» (59), «perquè, aixó sí,» (62), «entonà el cant a la moda i enpenyent-se [l’autor fa servir usualment la forma espènyer] eixiren al carrer» (74), «si vols ser Papa ficat-t’ho al cap» (81), «el sarau s’allargava fin que era tard» (96), «LO MOLI VELL BELLUGA» (105, títol), «Les cúpules, camapanarets, llanternes, [...] la de Barcelona explendent de típics detalls en lloc sobrepujats» (153), «OBRA DE MISERICORDIA» (159, títol), «La robar un pa, lo entrar» (177), «altrament la vida s’acabaria al comerçar» (181), «n’hauria le manllevar d’altres» (184), «fins declararia en favor le l’hereuet» (185), «que ni pot posar-se el mejar a la boca…» (187), «també a mi m’ha estristit» (190), «la calor de la llar pairal, la comoditat de llit, la bondat dels aliments» (196), «en aquesta terra és lo en diem» (199), «passant del genolls d’una arxiduquesa» (203), «serenant-me i creint-me encara al seminari» (208), «allà d’on totes vigueren» (242), «Ell és la causa de ma despràcia…» (256), «rebràs un plec que el Garriga m’ho confiat en dipòsit» (257), «TOTS D ESPATITS» (261, títol), «interessar-se en les discòrdies del Garrigas» (262), «bellugant les dits» (265), «que pera distraure’s, ha- convidat als Campos» [en l’edició de la MOLC hi posa havia] (275), «i per de prompte se se n’entornà a cà la Matilde» (277), «Per lo progama adjunt del concert» (281), «Baixà al patí» (291), «corregué al seus braços» (292), «Volaverunt» [índex; al cos, amb admiració final] (296), «los uns vénen los altres s’en van» [índex; al cos, se’n] (296).

- Puntuació maldestra o errònia s’ha de tenir en compte que de vegades el paper presenta problemes d’impressió: caràcters bruts, mig esborrats... Només s’ha mantingut l’equivocació quan clarament no es devia a aquest problema sinó a la negligència del componedor. S’ha comprovat si, respecte de la distribució dels caràcters al llarg de la línia, hi quedava cap espai en blanc extra que pogués abonar la desaparició. En algun cas no ha estat possible: p. ex., omissió de punt final (p. 92, 227). Vegem-ho:
«y, en mitg de la sorpresa general. s’aixecaren de tots indrets» (viii), «els Matheu, els Oller, els Franquesa y Gomis, els Guimerà, els Maragall-, per esmentar únicament els que aleshores coneguerem de més prop-,» (xi), «bellugant-se a l’impuls del vent. ajupint-se aixecant-se,» (14), «de cap, de peus, de cames de braços» (65), «sa muller tenia de posar pau. i era» (92), «fins que tots queien per terra[.]» (92), «-Que tens por de l’hereuetº» (98), «la plebs cridant »visca!«» (156), «que l’escoltaven atents.- que és cas!» (168), «sols li quedaren los dits untats d’oli. se’ls llepà» (179), «¿per què em diu Don!» [llicència de l’autor?] (201), «»… me quedaven dos sous» [p. 199: «»…inquietud dels de casa», sense espai] (202), «se n’ha endut més de dos mil cinc cents[.]» (227), «… t’envio un paquet de diaris» (283),

S’ha esmenat:
- Algun espai en blanc clarament mogut de lloc i quan no afectava la integritat de l’edició: «d’algun carretell de vi bo …i contents» [bo… i] (135), «formant rotllo .Sobre quiscú d’ells» [rotllo. Sobre] (139), «la capseta de les ulleres …estirà un altre calaix» [ulleres… estirà] (246)-
El número de la pàgina 269 (hi posava 266).

Notes bibliogràfiques de l'autor
Josep Pin i Soler, prosista, traductor i dramaturg, va néixer a Tarragona el 1842 i morí a Barcelona l’any 1927. Estudià magisteri a Tarragona i més tard es traslladà a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però, havent participat en els avalots de la Nit de Sant Daniel, hagué de sortir d’Espanya. A Marsella, la primera localitat en què es va instal·lar, és on redactà l’obra inicial d’una trilogia novel·lística que veuria la llum a Catalunya disset anys després: La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888) i Níobe (1889) són els títols que l’han consagrat com a narrador. El 1912 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1917 ingressà a la de la Llengua Catalana.

Pel que fa al teatre, algunes de les seves obres més destacables són Sogra i nora, La viudeta, La sirena, La tia Tecleta i La baronessa o bé Nau sense timó. En línies generals, la producció del Pin i Soler dramaturg comporta la introducció de la comèdia burgesa al teatre català, fins aleshores dominat pel sainet, el drama històric i el drama rural. A través de la Biblioteca d’Humanistes, per altra banda, va traduir clàssics com Maquiavel, Erasme, Joan Lluís Vives i Tomàs More.