|
1.
Marques de número de pàgina
S’ha
col·locat tot el llibre a text seguit. S’ha marcat cada
canvi de pàgina amb la indicació del número
entre claudàtors al final del paràgraf precedent o,
quan era el cas, al mig de la paraula.
2.
Usos tipogràfics peculiars
S’han
respectat:
- Els usos de majúscules i minúscules, els signes
de puntuació, els estils (cursives), els interlineats, les
sagnies (s’ha esmenat la que falta a la p. 103, l. 2).
S’ha
esmenat:
- Al llibre es deixa un espai en blanc entre els signes
d’admiració i exclamació,
els dos punts i els punts
i coma, i les paraules que els precedeixen: s’ha
suprimit.
- En les citacions es fan servir cometes
d’obertura a l’inici de cada línia (p. 117, 129,
167, 179, 188, 198-217, 293). Només s’han posat en cada
canvi de paràgraf (el llibre segueix aquest ús a les
p. 281-285).
- En els diàlegs s’ha posat,
quan ha calgut, un espai en blanc davant dels guions que detallen
cada intervenció.
3.
Errors gràfics
A
banda dels errors gramaticals i ortogràfics atribuïbles
a l’autor, i que cal deixar com ho va fer l’editorial
al seu dia, n’hi ha d’altres que cal carregar a les esquenes
respectives del caixista i del responsable editorial de l’època.
S’han
respectat:
- Grafies caigudes, sobreres o canviades:
«sens haverse barrejat en bandositas»,
«un segur e inteligent desgustador»
(viii), «han eixít a faror
comentaris» (ix), «ja no és caretera
ni camí, sinó sender perdregós
i tort» (14), «Suma thologica»
(19), «(era canonge penintencier
de la Seu) corrent a la defensa de la Ciutat contra els soldats
de França, [...] i lo bon penintencier
entrà en possessió dels béns» (21), «permentent
al Jaume lo baixar al port» (34), «i abandonar-ne els
erros» (38), «Cara
vegada que la bona noia» (40), «exclamà el Garriga,
com si hagué oït una injúria»
(47), «si al tornar a casa, la
sereno o un filòsof li entrabanquen lo pas» (52), «refrescant-se
cara i mans, esbandit-se els cabells»
(59), «perquè, aixó
sí,» (62), «entonà el cant a la moda i
enpenyent-se [l’autor fa servir
usualment la forma espènyer] eixiren al carrer» (74),
«si vols ser Papa ficat-t’ho
al cap» (81), «el sarau s’allargava fin
que era tard» (96), «LO MOLI
VELL BELLUGA» (105, títol), «Les cúpules,
camapanarets, llanternes, [...] la
de Barcelona explendent de típics detalls en lloc
sobrepujats» (153), «OBRA DE MISERICORDIA»
(159, títol), «La robar
un pa, lo entrar» (177), «altrament la vida s’acabaria
al comerçar» (181), «n’hauria
le manllevar d’altres» (184),
«fins declararia en favor le
l’hereuet» (185), «que ni pot posar-se el mejar
a la boca…» (187), «també a mi m’ha
estristit» (190), «la calor
de la llar pairal, la comoditat de
llit, la bondat dels aliments» (196), «en aquesta terra
és lo en diem» (199),
«passant del genolls d’una
arxiduquesa» (203), «serenant-me i creint-me
encara al seminari» (208), «allà d’on totes
vigueren» (242), «Ell és
la causa de ma despràcia…»
(256), «rebràs un plec que el Garriga m’ho
confiat en dipòsit» (257), «TOTS D
ESPATITS» (261, títol), «interessar-se
en les discòrdies del Garrigas»
(262), «bellugant les dits»
(265), «que pera distraure’s, ha-
convidat als Campos» [en l’edició de la MOLC hi
posa havia] (275), «i per de prompte se
se n’entornà a cà
la Matilde» (277), «Per lo progama adjunt del concert»
(281), «Baixà al patí»
(291), «corregué al seus
braços» (292), «Volaverunt»
[índex; al cos, amb admiració final] (296), «los
uns vénen los altres s’en van» [índex;
al cos, se’n] (296).
-
Puntuació maldestra o errònia s’ha de tenir en
compte que de vegades el paper presenta problemes d’impressió:
caràcters bruts, mig esborrats... Només s’ha
mantingut l’equivocació quan clarament no es devia a
aquest problema sinó a la negligència del componedor.
S’ha comprovat si, respecte de la distribució dels caràcters
al llarg de la línia, hi quedava cap espai en blanc extra
que pogués abonar la desaparició. En algun cas no
ha estat possible: p. ex., omissió de punt final (p. 92,
227). Vegem-ho:
«y, en mitg de la sorpresa general.
s’aixecaren de tots indrets» (viii), «els
Matheu, els Oller, els Franquesa y Gomis, els Guimerà, els
Maragall-, per esmentar únicament els que aleshores
coneguerem de més prop-,» (xi), «bellugant-se
a l’impuls del vent. ajupint-se
aixecant-se,» (14), «de cap, de peus, de cames
de braços» (65), «sa muller tenia de posar
pau. i era» (92), «fins
que tots queien per terra[.]»
(92), «-Que tens por de l’hereuetº»
(98), «la plebs cridant »visca!«»
(156), «que l’escoltaven atents.-
que és cas!» (168), «sols li quedaren
los dits untats d’oli. se’ls
llepà» (179), «¿per què em diu
Don!» [llicència de l’autor?]
(201), «»… me quedaven
dos sous» [p. 199: «»…inquietud
dels de casa», sense espai] (202), «se n’ha endut
més de dos mil cinc cents[.]»
(227), «… t’envio un
paquet de diaris» (283),
S’ha
esmenat:
- Algun espai en blanc clarament mogut de lloc i quan no afectava
la integritat de l’edició: «d’algun carretell
de vi bo …i contents» [bo…
i] (135), «formant rotllo .Sobre
quiscú d’ells» [rotllo. Sobre] (139), «la
capseta de les ulleres …estirà
un altre calaix» [ulleres… estirà] (246)-
El número de la pàgina 269 (hi posava 266).
|
