Adriana és elàstica, felina, perfecta. La vaig conèixer a Galícia, abans que arribés a la meva ciutat a fer-se càrrec d'una herència, L'herència de la Laura, a qui creia escoltar mentre Ramona vigilava els esperits de la casa, que no fessin mal a la forastera.
A Ariadna i a mi ens agradava El cel sobre Berlín, entràvem al Club dels poetes morts, i ens miràvem amb un somriure El Golem i el cicle de Bela Lugosi. Ella, finalment, va comprar a Venècia un gravat de Giambattista Piranesi, sobre qui volia escriure una novel·la que no va tenir temps de començar.
El fons del jardí d'Ariadna era el fons del gravat i, estranyament, correspon a la part alta de la ciutat on visc, a una casa sobre la muralla.
H i ha molts misteris als gravats de Piranesi. El coneixeu? Té el secret de les tenebres i la clau dels malsons. Llàstima que Ariadna en fes tant de cas, perquè a vegades alguns morts fascinen les seves víctimes i les atrauen a la fatalitat. I ara la trobo a faltar, amb el seu cafè, les seves pel·lícules i les seves històries d'amor.

(De la solapa del llibre)